Va de mestres

“Una de les característiques del món d’avui és que els nens i nenes no tenen temps per jugar, perquè el joc lliure, que és l’activitat que defineix millor la infància, està sota sospita. Jugar és perdre el temps, i el temps no el podem perdre. Oblidem que les criatures fan i desfan el món a partir del joc. És a partir d’aquesta activitat –la més seriosa que ens podem imaginar- que comprenen la realitat i cal tenir present que el primer pas per a la transformació del món és comprendre els mecanismes que el fan funcionar; aquesta és una afirmació que val per a tots els camps del saber i de les relacions humanes. Quan juguen és quan més exerceixen la capacitat de crear, quan més a prop es troben d’un dels atributs reservats a les divinitats.” (pàg. 86)