Última setmana

Per fí ha arribat l'última setmana abans de les vacances de Nadal. Després de més de tres mesos d'esforç, d'il·lusió, de ganes, de treballs, d'estrés... han arribat els últims dies. Encara no s'ha acabat, però ara si que comencem a anar una mica més relaxats, ja que durant el curs hem anat molt atabalats. Ara només queda entregar un parell o tres de treballs, vacances i exàmens... Però nosaltres podem! Si hem pogut fins ara, podem amb el que queda! Només queda fer un petit espring i ja s'haurà acabat; això si, fins d'aquí uns mesets més.

Ànims a tots!

La motivació

Avui m'agradaria parlar-vos sobre un tema molt important en les escoles, la motivació.

La motivació són aquelles coses que implusen a una persona a realitzar determinades accions i a persistir en elles fins el compliment dels seus objectius. El concepte també va lligat amb la voluntat i l'interès. En altres paraules, la motivació és la voluntat per fer un esforç i aconseguir certes metes proposades anteriorment. Neix de les experiències anteriors, de la creença o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades amb aquesta.tenen un paper molt important en aquest aspecte i s’haurien de sensibilitzar més en aquest tema i buscar noves estratègies, ja que tal com estan les escoles actualment, amb l’increment de casos de fracàs escolar, haurien de motivar molt més als alumnes.

Crec que és essencial que els alumnes siguin motivats per tal de que el seu rendiment acadèmic pugui incrementar i de cara al futur, puguin arribar molt lluny. Els professors 

El que s'hauria de fer és fer més dinàmiques les classes per tal de que els alumnes no s'aburreixin i puguin seguir les classes amb normalitat. A més, fer diferents activitats i no seguir una rutina establerta ja que això fa que es desmotivin.

A més, després de veure certes petites coses durant l'estada a l'escola que vaig anar, cada dia tinc més clar que hem de trencar amb l'esquema de les classes que s'han fet fins ara, i  fer-les molt més informals, de tal manera que es puguin adaptar als alumnes.
Espero, com a futura mestra, poder respondre bé quan sigui el meu torn, i adquirir suficients tècniques durant el meu aprenentatge a la Universitat per poder ensortir-me'n.

Una altra notícia que m'ha cridat l'atenció...

Avui m'agradaria parlar-vos d'una notícia de la qual vam parlar a seminari en l'actualitat educativa.

El títol d'aquesta notícia és: "Expedientats els pares de la nena del "burka" per abandonament escolar". Es tracta d'una nena de 15 anys, Chadia. Aquesta va abandonar els estudis fa un any a un institut de Melilla, ja que no li van permetre anar a classe amb el burka i amb guants fins al colze. Fa realment poc que ho du, ja que és una nena adoptada amb una família desestructurada, però pot haver rebut influències que facin que ara vulgui dur-lo. Això és personal, però no es tracta d'impedir anar amb burka pel carrer, sinò al centre escolar, ja que segueixen les normes establertes per les escoles.

Segons l'article, ja havien tingut casos d'aquests, però això no implica que no s'hagi de solucionar i posar fí a aquest problema. A més, la nena va prometre que es matricularia aquest curs, i els mesos van passant i encara no ho ha fet. Així doncs, la Fiscalia de Menors d'aquesta ciutat ha iniciat un expedient contra els seus pares, ja que no reaccionen i no ajuden a l'assumpte.

Cal dir que la llei és la llei i per tant hi ha unes normes que hem de seguir. Si es donés el cas de no seguir-la, com aquest per exemple, es posen unes multes i penes de presó de tres a sis mesos ja que els pares han incomplert la llei no donant-li l'educació obligatòria. A més, una cosa que em va cridar l'atenció, és que la mare de la nena recolza l'opinió i els fets de la menor.

Aquest cas és el primer que s'ha donat a Espanya, és a dir, que una menor deixés els estudis per tal de no treure's el burka. Així doncs, fins que la nena no se'l tregui o no arribin a algun acord no podrà rebre l'educació que necessita.

Com a futura mestre, no sé ben bé com reaccionaria davant d'aquest problema, però el que tindria clar és que tothom ha de rebre una educació, independenment d'on visqui, de la seva cultura, dels seus problemes...

El meu primer seminari

Avui m’agradaria dedicar un espai petit al meu seminari. Què entenem per “seminari”? El seminari és un grup d’unes 13 persones que estan sota la responsabilitat d’un professor o tutor, que fa d’orientador, tant des del punt de vista personal, vocacional com professional de l’estudiant.
El seminari consta de 4 hores setmanals on es treballen conceptes fets a classe. Aquest primer quatrimestre hem treballat coneixements dels mòduls Processos i Contextos Educatius I i II. Ens ha tocat llegir-nos tres llibres: “Elogi de la feblesa”, “Va de mestres” i “Mirades a l’educació que volem”. En general són uns llibres que m’han agradat força, sobretot el primer, del qual ja us vaig parlar fa uns dies. A més, dos de les tasques que hem anat fent setmanalment han estat: la lectura en veu alta, on cada dimecres dos alumnes del meu seminari llegien un capítol d’un dels llibres que he citat abans; i l’actualitat educativa, que es feia els dijous i consistia en transmetre les notícies de cada setmana al voltant de l’educació.

M’ha agradat molt poder compartir aquest primer seminari tant amb els meus companys, com amb la professora que m’ha tocat.  Crec que he après moltes coses, i a més, m'he pogut sentir bé amb mi mateixa, ja que sempre podíem mostrar la nostra opinió.

preguntes sense resposta..

Hi ha una pregunta que no em faig amb  freqüència, i suposo que vosaltres tampoc. Però segur que més d’una vegada us heu parat a pensar en això. És alguna cosa que, crec, no es pot raonar. Pots ser-ho en instants concrets però mai tenir-ho com una costum, o potser si. Sincerament no ho sé, ja que poques vegades ho he estat (o no, això depèn del concepte que cadascú tingui d’això). Agrairia que us paréssiu a pensar, que no us quedeu només amb el que creieu que sabeu, que aneu més enllà.

A més del significat de la vida, dels pals, del “per què a mi?”, de les incerteses de l’existència, de la mort, etc. Aquesta pregunta és una mica més simple però a la vegada complicada.

Sense anar més lluny, només em queda preguntar-vos, i si responeu, que sigui amb sinceritat i uns minuts de meditació. Digueu-me, doncs, vosaltres, sou realment feliços?

Jo, senyors, encara no tinc una resposta.

Website

Avui m'agradaria parlar-vos de la meva web que he creat, juntament amb cinc companyes més, per a l'assignatura de Processos i Contextos Educatius II.

Havíem de crear una website parlant d'un personatge en concret. Nosaltres hem triat Jules Verne, ja que creiem que ha estat un gran escriptor francès i que es mereix un gran reconeixement. Així que vàrem decidir parlar sobre aquest famós i crear una petita activitat per a nens de 6è de primària. Tot i així, els professors que fagin servir aquesta website, poden adaptar-la en funció del nivell del seu alumnat.

A contiuació us explicaré una mica com funciona. Primer de tot, hem creat un apartat on hem volgut destacar qui era i les experiències més remarcables de la seva vida. Després, hem creat dos apartats més, que encara que els haguem posat separats tenen molta relació. Aquests són la filmografia, és a dir, tot el recull de pel·lícules que s'han fet al voltant d'aquest llibre; i les obres més rellevants de l'autor, on hem citat per exemple: "Cinco semanas en globo", "Veinte mil leguas de viaje submarino" i "La isla misteriosa" entre d'altres. A més, hem creat un apartat més, ja centrant-nos en l'obra que hem destacat més important, és a dir, "La volta al món en 80 dies", i hem fet un petit resum tant de l'obra com dels personatges més rellevants. I per últim, tal i com us he avançat abans, hem creat una activitat destinada a alumnes de 6è de primària, tot i que es pot refer segons el curs pel qual vagi destinat. Aquesta activitat consta en fer una gimcana. I per si voleu saber més informació, tant de l'activitat com de la web, entreu al link que us deixo a continuació: https://sites.google.com/site/viatjantambwilly/ .

Espero que podeu gaudir de la website, i que us sigui molt úitl!

Va de mestres (2)

-          “El silenci és alguna cosa més que l’absència de paraules. És traspassar el llindar de les paraules per fer aliances amb el seu sentit més profund, per mesurar la importància que poden tenir en el moment que les diem. Per això, qualsevol conversa, qualsevol debat, sorgeix del silenci i retorna al silenci. Algú ha dit que al final d’una bona conversa els participants callen, la qual cosa no és símptoma d’avorriment o que el tema s’hagi esgotat, sinó un indicador clar que les reflexions interessants imposen el seu temps de repòs. Després d’allò que s’ha dit, les paraules tornen a la quietud del silenci, al gresol d’allò que queda encara per dir.” (pàg. 59)

M’ha crida l’atenció aquest fragment, ja que no crec que el silenci sempre estigui present degut a que els alumnes entenen tot allò que se’ls explica i per tant, implica fer unes reflexions posteriors; sinó més bé perquè els alumnes tenen vergonya de preguntar o intervenir a classe. Suposo que és per aquest motiu, o si més no, perquè tenen por a equivocar-se.

Crec que el que fa falta a les aules són participants constants amb moltes ganes d’aprendre i donar la seva opinió. Tot i així, per aconseguir que passi això, necessitem professors que motivin els seus alumnes, ja que sinó aquests podrien perdre interès per l’assignatura i pot ser un dels motius del silenci que es regna a moltes classes.