- “El silenci és alguna cosa més que l’absència de paraules. És traspassar el llindar de les paraules per fer aliances amb el seu sentit més profund, per mesurar la importància que poden tenir en el moment que les diem. Per això, qualsevol conversa, qualsevol debat, sorgeix del silenci i retorna al silenci. Algú ha dit que al final d’una bona conversa els participants callen, la qual cosa no és símptoma d’avorriment o que el tema s’hagi esgotat, sinó un indicador clar que les reflexions interessants imposen el seu temps de repòs. Després d’allò que s’ha dit, les paraules tornen a la quietud del silenci, al gresol d’allò que queda encara per dir.” (pàg. 59)
M’ha crida l’atenció aquest fragment, ja que no crec que el silenci sempre estigui present degut a que els alumnes entenen tot allò que se’ls explica i per tant, implica fer unes reflexions posteriors; sinó més bé perquè els alumnes tenen vergonya de preguntar o intervenir a classe. Suposo que és per aquest motiu, o si més no, perquè tenen por a equivocar-se.
Crec que el que fa falta a les aules són participants constants amb moltes ganes d’aprendre i donar la seva opinió. Tot i així, per aconseguir que passi això, necessitem professors que motivin els seus alumnes, ja que sinó aquests podrien perdre interès per l’assignatura i pot ser un dels motius del silenci que es regna a moltes classes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario