Hi ha una pregunta que no em faig amb freqüència, i suposo que vosaltres tampoc. Però segur que més d’una vegada us heu parat a pensar en això. És alguna cosa que, crec, no es pot raonar. Pots ser-ho en instants concrets però mai tenir-ho com una costum, o potser si. Sincerament no ho sé, ja que poques vegades ho he estat (o no, això depèn del concepte que cadascú tingui d’això). Agrairia que us paréssiu a pensar, que no us quedeu només amb el que creieu que sabeu, que aneu més enllà.
A més del significat de la vida, dels pals, del “per què a mi?”, de les incerteses de l’existència, de la mort, etc. Aquesta pregunta és una mica més simple però a la vegada complicada.
Sense anar més lluny, només em queda preguntar-vos, i si responeu, que sigui amb sinceritat i uns minuts de meditació. Digueu-me, doncs, vosaltres, sou realment feliços?
Jo, senyors, encara no tinc una resposta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario