Última setmana

Per fí ha arribat l'última setmana abans de les vacances de Nadal. Després de més de tres mesos d'esforç, d'il·lusió, de ganes, de treballs, d'estrés... han arribat els últims dies. Encara no s'ha acabat, però ara si que comencem a anar una mica més relaxats, ja que durant el curs hem anat molt atabalats. Ara només queda entregar un parell o tres de treballs, vacances i exàmens... Però nosaltres podem! Si hem pogut fins ara, podem amb el que queda! Només queda fer un petit espring i ja s'haurà acabat; això si, fins d'aquí uns mesets més.

Ànims a tots!

La motivació

Avui m'agradaria parlar-vos sobre un tema molt important en les escoles, la motivació.

La motivació són aquelles coses que implusen a una persona a realitzar determinades accions i a persistir en elles fins el compliment dels seus objectius. El concepte també va lligat amb la voluntat i l'interès. En altres paraules, la motivació és la voluntat per fer un esforç i aconseguir certes metes proposades anteriorment. Neix de les experiències anteriors, de la creença o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades amb aquesta.tenen un paper molt important en aquest aspecte i s’haurien de sensibilitzar més en aquest tema i buscar noves estratègies, ja que tal com estan les escoles actualment, amb l’increment de casos de fracàs escolar, haurien de motivar molt més als alumnes.

Crec que és essencial que els alumnes siguin motivats per tal de que el seu rendiment acadèmic pugui incrementar i de cara al futur, puguin arribar molt lluny. Els professors 

El que s'hauria de fer és fer més dinàmiques les classes per tal de que els alumnes no s'aburreixin i puguin seguir les classes amb normalitat. A més, fer diferents activitats i no seguir una rutina establerta ja que això fa que es desmotivin.

A més, després de veure certes petites coses durant l'estada a l'escola que vaig anar, cada dia tinc més clar que hem de trencar amb l'esquema de les classes que s'han fet fins ara, i  fer-les molt més informals, de tal manera que es puguin adaptar als alumnes.
Espero, com a futura mestra, poder respondre bé quan sigui el meu torn, i adquirir suficients tècniques durant el meu aprenentatge a la Universitat per poder ensortir-me'n.

Una altra notícia que m'ha cridat l'atenció...

Avui m'agradaria parlar-vos d'una notícia de la qual vam parlar a seminari en l'actualitat educativa.

El títol d'aquesta notícia és: "Expedientats els pares de la nena del "burka" per abandonament escolar". Es tracta d'una nena de 15 anys, Chadia. Aquesta va abandonar els estudis fa un any a un institut de Melilla, ja que no li van permetre anar a classe amb el burka i amb guants fins al colze. Fa realment poc que ho du, ja que és una nena adoptada amb una família desestructurada, però pot haver rebut influències que facin que ara vulgui dur-lo. Això és personal, però no es tracta d'impedir anar amb burka pel carrer, sinò al centre escolar, ja que segueixen les normes establertes per les escoles.

Segons l'article, ja havien tingut casos d'aquests, però això no implica que no s'hagi de solucionar i posar fí a aquest problema. A més, la nena va prometre que es matricularia aquest curs, i els mesos van passant i encara no ho ha fet. Així doncs, la Fiscalia de Menors d'aquesta ciutat ha iniciat un expedient contra els seus pares, ja que no reaccionen i no ajuden a l'assumpte.

Cal dir que la llei és la llei i per tant hi ha unes normes que hem de seguir. Si es donés el cas de no seguir-la, com aquest per exemple, es posen unes multes i penes de presó de tres a sis mesos ja que els pares han incomplert la llei no donant-li l'educació obligatòria. A més, una cosa que em va cridar l'atenció, és que la mare de la nena recolza l'opinió i els fets de la menor.

Aquest cas és el primer que s'ha donat a Espanya, és a dir, que una menor deixés els estudis per tal de no treure's el burka. Així doncs, fins que la nena no se'l tregui o no arribin a algun acord no podrà rebre l'educació que necessita.

Com a futura mestre, no sé ben bé com reaccionaria davant d'aquest problema, però el que tindria clar és que tothom ha de rebre una educació, independenment d'on visqui, de la seva cultura, dels seus problemes...

El meu primer seminari

Avui m’agradaria dedicar un espai petit al meu seminari. Què entenem per “seminari”? El seminari és un grup d’unes 13 persones que estan sota la responsabilitat d’un professor o tutor, que fa d’orientador, tant des del punt de vista personal, vocacional com professional de l’estudiant.
El seminari consta de 4 hores setmanals on es treballen conceptes fets a classe. Aquest primer quatrimestre hem treballat coneixements dels mòduls Processos i Contextos Educatius I i II. Ens ha tocat llegir-nos tres llibres: “Elogi de la feblesa”, “Va de mestres” i “Mirades a l’educació que volem”. En general són uns llibres que m’han agradat força, sobretot el primer, del qual ja us vaig parlar fa uns dies. A més, dos de les tasques que hem anat fent setmanalment han estat: la lectura en veu alta, on cada dimecres dos alumnes del meu seminari llegien un capítol d’un dels llibres que he citat abans; i l’actualitat educativa, que es feia els dijous i consistia en transmetre les notícies de cada setmana al voltant de l’educació.

M’ha agradat molt poder compartir aquest primer seminari tant amb els meus companys, com amb la professora que m’ha tocat.  Crec que he après moltes coses, i a més, m'he pogut sentir bé amb mi mateixa, ja que sempre podíem mostrar la nostra opinió.

preguntes sense resposta..

Hi ha una pregunta que no em faig amb  freqüència, i suposo que vosaltres tampoc. Però segur que més d’una vegada us heu parat a pensar en això. És alguna cosa que, crec, no es pot raonar. Pots ser-ho en instants concrets però mai tenir-ho com una costum, o potser si. Sincerament no ho sé, ja que poques vegades ho he estat (o no, això depèn del concepte que cadascú tingui d’això). Agrairia que us paréssiu a pensar, que no us quedeu només amb el que creieu que sabeu, que aneu més enllà.

A més del significat de la vida, dels pals, del “per què a mi?”, de les incerteses de l’existència, de la mort, etc. Aquesta pregunta és una mica més simple però a la vegada complicada.

Sense anar més lluny, només em queda preguntar-vos, i si responeu, que sigui amb sinceritat i uns minuts de meditació. Digueu-me, doncs, vosaltres, sou realment feliços?

Jo, senyors, encara no tinc una resposta.

Website

Avui m'agradaria parlar-vos de la meva web que he creat, juntament amb cinc companyes més, per a l'assignatura de Processos i Contextos Educatius II.

Havíem de crear una website parlant d'un personatge en concret. Nosaltres hem triat Jules Verne, ja que creiem que ha estat un gran escriptor francès i que es mereix un gran reconeixement. Així que vàrem decidir parlar sobre aquest famós i crear una petita activitat per a nens de 6è de primària. Tot i així, els professors que fagin servir aquesta website, poden adaptar-la en funció del nivell del seu alumnat.

A contiuació us explicaré una mica com funciona. Primer de tot, hem creat un apartat on hem volgut destacar qui era i les experiències més remarcables de la seva vida. Després, hem creat dos apartats més, que encara que els haguem posat separats tenen molta relació. Aquests són la filmografia, és a dir, tot el recull de pel·lícules que s'han fet al voltant d'aquest llibre; i les obres més rellevants de l'autor, on hem citat per exemple: "Cinco semanas en globo", "Veinte mil leguas de viaje submarino" i "La isla misteriosa" entre d'altres. A més, hem creat un apartat més, ja centrant-nos en l'obra que hem destacat més important, és a dir, "La volta al món en 80 dies", i hem fet un petit resum tant de l'obra com dels personatges més rellevants. I per últim, tal i com us he avançat abans, hem creat una activitat destinada a alumnes de 6è de primària, tot i que es pot refer segons el curs pel qual vagi destinat. Aquesta activitat consta en fer una gimcana. I per si voleu saber més informació, tant de l'activitat com de la web, entreu al link que us deixo a continuació: https://sites.google.com/site/viatjantambwilly/ .

Espero que podeu gaudir de la website, i que us sigui molt úitl!

Va de mestres (2)

-          “El silenci és alguna cosa més que l’absència de paraules. És traspassar el llindar de les paraules per fer aliances amb el seu sentit més profund, per mesurar la importància que poden tenir en el moment que les diem. Per això, qualsevol conversa, qualsevol debat, sorgeix del silenci i retorna al silenci. Algú ha dit que al final d’una bona conversa els participants callen, la qual cosa no és símptoma d’avorriment o que el tema s’hagi esgotat, sinó un indicador clar que les reflexions interessants imposen el seu temps de repòs. Després d’allò que s’ha dit, les paraules tornen a la quietud del silenci, al gresol d’allò que queda encara per dir.” (pàg. 59)

M’ha crida l’atenció aquest fragment, ja que no crec que el silenci sempre estigui present degut a que els alumnes entenen tot allò que se’ls explica i per tant, implica fer unes reflexions posteriors; sinó més bé perquè els alumnes tenen vergonya de preguntar o intervenir a classe. Suposo que és per aquest motiu, o si més no, perquè tenen por a equivocar-se.

Crec que el que fa falta a les aules són participants constants amb moltes ganes d’aprendre i donar la seva opinió. Tot i així, per aconseguir que passi això, necessitem professors que motivin els seus alumnes, ja que sinó aquests podrien perdre interès per l’assignatura i pot ser un dels motius del silenci que es regna a moltes classes.

Visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic

Una de les activitats que vàrem haver de fer durant la Setmana d'Activitats Extraordinàries, va ser anar a visitar un espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic, per tal de poder informar-nos sobre activitats que es realitzaven per alumnes d'educació primària.

Jo vaig triar el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ja que em va semblar molt interessant i pràcticament desconeixia la seva existència.

Aquest museu disposa de quatre espais situats a tres parcs emblemàtics de la ciutat: la Ciutadella, Monjuïc i el Fòrum. Al primer espai, trobem el Museu Martorell, on tot el que hi havia, ja que actualment està tancat fins pròximes exposicions, era de l'àrea de Geologia; i el Laboratori de Natura al Castell dels Tres Dragons, que corresponia a l'àrea de Zoologia. Al segon espai, trobem el Jardí Botànic, on trobem tot un conjunt de flora mediterrània, i l'Institut Botànic. A més, també trobem el Jardí Botànic Històric, que ha estat reobert fa poc. Al darrer espai trobem el Museu Blau, recentment obert, on podem trobar les exposicions, tallers, conferència... destinat a tots els públics.

Ara em centraré en les activitats que ofereix el Museu Blau en l'àrea de primària.

1. Tot canvia? El llarg camí de la petxina al fòssil. Aquesta activitat va destinada a Educació Infantil i al primer curs de primària. L'objectiu d'aquesta és fer veure als infants el que saben i el que imaginen i per tant, tenir una idea sobre el canvi a la natura.
2. Atrapem el so? La funció de relació en el món animal. Aquesta activitat va dirigida principalment al darrer cicle d'Educació primària. El que es vol aconseguir amb aquesta activitat és descobrir els paisatges sonors que es produeixen al llarg d'un dia al Montseny.

I també, m'agradaria fer referència a les activitats que es realitzen al Jardí Botànic.

1. Plantes verdes? Estructures i funcionament vegetal. Aquesta activitat està destinada a Educació Infantil i al primer cicle d'Educació primària. L'objectiu d'aquesta activitat és conèixer de primera mà el món de la botànica, fent així, observacions del món vegetal.
2. Fem la motxilla? Simulació d'una exploració científica. Aquesta activitat va dirigida a alumnes d'Educació primària, però especialment els del cicle mitjà i superior. Aquesta activitat consisteix en explorar una illa que s'ha batejat amb el nom d'Hipàtia.
3. Res s'aprofita, tot sobra? La circulació del reciclatge. Aquesta activitat està destinada al darrer cicle d'Educació primària. Consisteix en saber com funciona el reciclatge, i exactament, el compostatge.

Hi ha moltes més activitats que les esmentaré, però que no explicaré ja que només he triat unes quantes. Altres activitats que també es duen a terme són:

1. Fem el camí de pol·len? L'aliança d'abelles i flors.
2. Viure a les mediterrànies? Estratègies i adaptacions de les plantes.
3. Sortim de l'aigua? La conquesta de la terra ferma i el paisatge emergent.
4. S'aprofita el verd? Història i actualitat del Jardí Botànic.

Cal dir que totes activitats estan extretes de la seva web, i que m'he centrat amb les que he cregut més destacables. Totes aquestes activitats cal concertar-les prèviament, amb un mínim de dues setmanes d'antelació ja sigui per mail (activmuseuciencies@bcn.cat) o per telèfon (93 256 22 20).

Crec que gràcies a aquest petit treball, he pogut descobrir un conjunt de museus que pràcticament desconeixia i m'ha agradat poder buscar informació.

Escola inclusiva

Avui hem estat presents al debat dels nostres companys sobre l'escola inclusiva. Aquest tipus d'escola no exclou a ningú, es tracta d'un tipus d'aprenentatge on tots els alumnes per molt que siguin diferents, han d'estar dins del mateix centre, i no només això, sinò que dins d'una mateixa aula. Cal dir que cada nen és singular, i que per tant, és diferent i té el seu ritme d'aprenentatge, però això no vol dir que tots no siguem iguals.
Crec que en un futur, aquets tipus d'escola, dominarà en la nostra societat, ja que l'escola no ha d'excloure a ningú, per molt que els alumnes siguin de fora o tinguin el seu nivell d'aprenentatge.
A més a més, també penso que els persones que tenen discapacitats, o tot el contrari, alts nivells d'aprenentatge (superdotats), haurien d'estar en un centre especial per tal de poder treballar millor les seves aptituds.

Notícia alertant

Avui dia 10 de desembre de 2011, el diari La Vanguardia, ha publicat una notícia molt interessant que es diu "El derroche de repetir" i té com a subtítol "Educación estima que escolarizar un curso más a los repetidores cuesta al menos 1.430 millones de euros al año, cifra cercana a la invertida en becas".

M’ha cridat molt l’atenció, ja que he llegit frases molt alertants com aquestes: “Cómo no considerar preocupante que el 41% de los alumnos de 15 años haya repetido al menos una vez, tal y como recoge el último informe al respecto del Instituto de Evaluación. Sobre todo, cuando la mayoría de los expertos lo considera un factor clave en el  fracaso y el abandono prematuro escolar.”. O bé aquesta altra: “(…)  ya que, como constata las evaluaciones PISA, la repetición es “más perjudicial” para el rendimiento del alumno cuando se produce en primaria. En el curso 2008-2009 (el último disponible), el 16% de los alumnos de 12 años en España ya había repetido curso. O bé aquesta darrera: “Es difícil sorprenderse que un alumno obligado a repetir radicalice su desafección o su rechazo a la escuela, o caiga en ellas si no lo había hecho antes”.

Crec que vivim en una societat on hauríem de canviar moltes coses, i l'educació és alguna d'elles.

El temps

No més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rera el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.

És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.

Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.

            Miquel Martí i Pol

Multiculturalitat

Hem triat aquest tema ja que creiem que és molt important prendre consciència de que vivim en una societat on la multiculturalitat està present contínuament. Hem centrat la nostra experiència en la ciutat de Barcelona, ja que és una de les ciutats cosmopolites més importants on hi ha un elevat índex d’immigració.

Aquesta diversitat es reflexa en la societat i nosaltres com a futurs mestres, hem volgut fixar-nos amb més detall, en la presència que aquesta té en les escoles, ja que hem de conèixer l’estat actual d’aquestes.

El fet de que hi hagi tantes cultures sovint pot esdevenir un inconvenient ja que pot provocar problemes entre cultures; però al mateix temps, permet conèixer diferents tradicions i maneres de pensar i veure el món.

L’objectiu d’aquest treball era sensibilitzar a les persones de què tot i haver diferents cultures, opinions, maneres de pensar, de vestir, etc... “Tots som iguals”  i tots tenim els mateixos drets humans.

Aquí us deixo el vídeo que vàrem crear per tal de poder realitzar el treball i l'exposició. Espero que el disfruteu i digueu que en penseu!

http://www.youtube.com/watch?v=cMSz61pH7kg


Fins aviat!

Elogi de la feblesa

L'"Elogi de la feblesa" és una autobiografia d'Alexander Jollien, on s'estableix un diàleg fictici entre aquest i Sòcrates. Formen petites discussions respecte el concepte de "normalitat", parlen sobre el concepte d'amistat que ha tingut l'autor durant la seva vida, sobre tot l'esforç que ha hagut de fer per poder millorar, sobre els diferents tipus d'educadors que han passat durant la seva etapa educativa...
Alexander Jollien pateix paràlisi cerebral degut a les tombarelles que va donar dins del ventre de la seva mare, però aquest mai ha estat un impediment per fer tot el que s'ha proposat. A causa d'aquesta malformació, estava destinat a enrotllar cigars en un taller ocupacional, però tot i així, va aconseguir arribar a la Universitat i poder estudiar una cosa que sempre li havia agradat, la filosofia.

Durant la lectura podem endinsar-nos en un món força desconegut per a nosaltres. Veiem els propòsits que es fa, els reptes que la vida li proposa, les ganes i a il·lusió que posar per poder sortir-se'n de tot, les ganes per integrar-se dins d'un col·lectiu ja format...

Gràcies a la filosofia, en part, Alexander Jollien pot superar tot el que la vida li ha proposat. Veiem que és un home fort i que mai es rendeix, que sempre lluita pel que vol.

Concepte d'amistat: Segons el diccionari manual de la llengua catalana, l'amistat és l'afecció d'una persona envers una altra nada d'una estimació i benvolença mútues. Jollien li dona molta importància ja que ha estta un fet important durant la seva infància i adolescència. Narra les diferents persones que ha conegut al llarg d'aquestes dues etapes, ja sigui al centre, a l'escola de comerç, a l'institut o a la Universitat. Gràcies a aquestes persones, Jollien ha pogut superar molts obstacles i arribar a ser qui és.

Sobretot, el moment en què va sentir més afecte amb els seus companys va ser quan estava al centre, ja que sentia que pertanyia a  un col·lectiu on tots eren iguals. Cadascú tenia les seves discapacitats, però qualsevol mirada, gest o somriure ja era suficient per entendre¡s, ja que molts no sabien ni parlar.

Més tard, quan ja anava a l'institut, les coses se li van complicar, ja que sentia que tothom era diferent d'ell i es sentia incòmode. Va tardar en integrar-se en un grup, però gràcies a l'esforç i a la participació a l'aula va poder fer entendre als seus companys que ell era igual a la resta o que si més no, no era tan diferent a ells.

Un cop ja a la Universitat, va trobar amics ràpidament. No eren de la classe que s'havia trobat a l'institu, ja que aquests tenien una manera de veure les coses molt diferent i intentaven proporcionar-li ajuda sempre que calia.

Exposicions i més exposicions

Avui he fet la darrera exposició de l'assignatura de processos i contextos educatius I. Hem hagut de realitzar un vídeo, i per tal de poder-lo presentar, havíem de portar un suport, ja sigui un power point o un prezi.
El meu grup hem treballat la multiculturalitat, tant a la societat com a les escoles. Crec que ens ha sortit força bé, encara que estàvem molt nervioses i els nervis ens han traït una mica...
Tot i així, després d'aquesta setmana tan mogudeta, estic bastant contenta.

Ja us aniré explicant com em van els últims dies avans de Nadal!
Fins aviat!